Va ser una època difícil, i no es trobava solució, el nostre camp es
moria, les nostres fèrtils terres, a conseqüència de la dessalinització
dels seus aqüífers no donaven els fruits desitjats.
Podem vore una publicació de 1985_09 11 Guerra agua en Moncofa, P. Mediterráneo
Els
agricultors de Moncofa, van passar uns anys molt complicats i no li
donaven solució, fins que al final els veïns es van rebel·lar davant
tanta incomprensió.
La dessalació de les seues terres, era avui
el nostre problema, però en el futur podria seria dels pobles limítrofs,
els pous de reg d'on regàvem, van passar de ser aigües de primera
qualitat a no poder-se beure.
Les collites es morien abans
d'arribar a donar els seus fruits, els tarongers les seues fulles
estaven groguenques i els queien les fulles, la sal resplandia en la
superfície de les seues terres.
Ningú volia ajudar-nos, ni
compartir les seues aigües, com si s'anara a acabar, la qual cosa era un
problema local *podria ser posteriorment un greu problema que avui
encara perdura en alguns termes.
Potser si s'hagueren unit tots
els pobles de la "Plana" a donar-li una solució en aquells anys, no
haguera passat el que està passant ara.
Les aigües subterrànies
del Belcaire, van patir una extracció exagerada del seu aqüífer i la
naturalesa és sàvia, la regressió marina es va minvar i per tant l'aigua
del mar es va apoderar i amb ells van venir els problemes.
Al
final amb molts problemes, manifestacions, corts de carretera,
detencions, carreres, judicis i moltes reunions i altres coses, es va
obtenir una solució.
Però que cara ens resulta, de portar-la de
tan lluny amb els sobrecosts elèctrics de la seua extracció i
bombament fins als nostres camps, quan hi ha sobrants que van al mar.
