Va ser una època difícil, i no es trobava solució, el nostre camp es moria, les nostres fèrtils terres, a conseqüència de la dessalinització dels seus aqüífers no donaven els fruits desitjats.
Podem vore una publicació de 1985_09 11 Guerra agua en Moncofa, P. Mediterráneo
Els agricultors de Moncofa, van passar uns anys molt complicats i no li donaven solució, fins que al final els veïns es van rebel·lar davant tanta incomprensió.
La dessalació de les seues terres, era avui el nostre problema, però en el futur podria seria dels pobles limítrofs, els pous de reg d'on regàvem, van passar de ser aigües de primera qualitat a no poder-se beure.
Les collites es morien abans d'arribar a donar els seus fruits, els tarongers les seues fulles estaven groguenques i els queien les fulles, la sal resplandia en la superfície de les seues terres.
Ningú volia ajudar-nos, ni compartir les seues aigües, com si s'anara a acabar, la qual cosa era un problema local *podria ser posteriorment un greu problema que avui encara perdura en alguns termes.
Potser si s'hagueren unit tots els pobles de la "Plana" a donar-li una solució en aquells anys, no haguera passat el que està passant ara.
Les aigües subterrànies del Belcaire, van patir una extracció exagerada del seu aqüífer i la naturalesa és sàvia, la regressió marina es va minvar i per tant l'aigua del mar es va apoderar i amb ells van venir els problemes.
Al final amb molts problemes, manifestacions, corts de carretera, detencions, carreres, judicis i moltes reunions i altres coses, es va obtenir una solució.
Però que cara ens resulta, de portar-la de tan lluny amb els sobrecosts elèctrics de la seua extracció i bombament fins als nostres camps, quan hi ha sobrants que van al mar.
